Moltes de les persones que ens coneixeu ja sabeu que som del Japó (Ryo) i de Catalunya (Anna). Cada any intentem fer un viatge a terres catalanes per retrobar-nos amb la família i els amics. Una altra cosa que també ens encanta fer és seguir investigant i gaudint del món de la ceràmica, i en el viatge d’enguany hem tingut l’oportunitat d’anar a Argentona.
En aquesta localitat s’hi celebra des del segle XVII una fira del càntir, i avui en dia també hi ha un museu del càntir i un festival anomenat Argillà dedicat a aquesta peça i al fang. L’Argillà aquest any ha ofert moltes activitats per conèixer i tocar el fang, a més d’organitzar les moltes parades que recorren tot el centre d’Argentona fins a l’entrada del Museu del Càntir.
Com que no ens volíem perdre l’esdeveniment, ens vam acostar al poble amb uns amics, i vam passar una bona estona recorrent totes les parades. Ens va sorprendre la varietat de ceràmica que hi havia: ceràmica feta amb esmalts naturals, rajoles amb reproduccions d’il·lustracions de l’Edat Mitjana a Catalunya, ceràmica del Marroc, joies fetes de fang, ceràmica tradicional de diferents parts de la península Ibèrica, etc.
Al capdamunt del mercat, hi havia les parades dedicades als artistes vinguts de la República Txeca, el país convidat. Vam estar xerrant amb un ceramista que venia unes peces molt delicades, fetes de porcellana.
Després de dinar, vam anar al Museu del Càntir. Ens havíem preparat la visita, ja que una altra de les raons per les quals volíem visitar Argentona era per algun projecte del taller, i volíem veure i entendre de primera mà les formes i el funcionament del càntir. El museu ha penjat a Internet totes les explicacions de l’exposició, així que es poden veure els més de 4.000 càntirs que exhibeix el museu amb la informació necessària ja apresa a casa.
Ens va agradar molt entendre com funciona el càntir, ja que està pensat perquè refredi de manera natural l’aigua que conté. També va ser molt interessant veure com el càntir canviava de forma segons on s'utilitzava. Per exemple, si el feien servir els pescadors, com que la barca es movia constantment, feien servir un càntir amb la base molt ample. També vam beure càntirs petits, que els feien servir els infants.
Al sortir del museu, vam tornar al carrer de les parades i vam fer unes quantes compres abans de marxar. Ens encanta tenir a casa i al taller peces fetes per altres ceramistes, ens porten bons records dels llocs on les hem aconseguit i ens agrada estar rodejats d’artesania.
Us deixem aquí alguns enllaços perquè tingueu més informació del festival Argillà i del càntir, moltes gràcies per seguir les nostres aventures ceràmiques!
Festival Argillà Argentona
Museu del Càntir d’Argentona