(Esta entrevista ha sido realizada en catalán. Podéis utilizar el traductor para facilitar la lectura. Las fotografías de las piezas han sido tomadas por Eli Moretó, y son de su propiedad)
La quarta entrevista de La ceràmica i les persones la dediquem a l’Eli Moretó. Ella és ceramista i fa classes de torn a Gràcia, Barcelona.
La seva obra, de gran qualitat, té una aparença delicada i sempre busca ser útil a qui la compra. Per nosaltres, és l’exemple perfecte del que en japonès diem 用の美 (you no bi), que podríem traduir com la bellesa de la utilitat.
A més, l’Eli va ser la professora de torn de l’Anna, i per nosaltres sempre formarà part de la feina que fem al taller.
Si voleu veure les seves obres o informar-vos sobre les seves classes, ho podeu fer a través del web pastafangs.blogspot.com o els seus perfils d’Instagram @eli_moreto i @pastafangs.
OBRA
Quan vas començar a fer ceràmica?
Vaig començar quan tenia vint anys, com a hobby. A casa vaig fer un ocellet, i vaig buscar on el podia coure. Vaig anar a preguntar a l’escola l’Argila (que ja no existeix), i la professora em va dir que no me la couria perquè si no havia fet mai ceràmica, no podia saber si la construcció de la peça estava ben feta.
Em va començar a explicar coses sobre la ceràmica, entre elles em va dir que si a dins de la peça hi havia una bombolla d’aire, podia explotar dins del forn. Em vaig quedar sorpresa, però vaig aprofitar per mirar l’escola, informar-me sobre el que feien...
Crec que es va despertar alguna cosa dins meu. Quan vaig tornar a casa, vaig coure l’ocellet al forn de la cuina i em va explotar. De seguida vaig entendre que aquella dona tenia raó! Es deia Maite Sancho. Així que vaig començar a aprendre ceràmica amb ella. La Maite sempre serà un referent molt important per a mi. Com a ceramista però, sobretot, com a mestra.
Com vas saber que volies ser ceramista?
Ara als fills se’ls hi diu que treballin del que vulguin. A la meva època, en canvi, ens deien que havíem de fer una carrera per viure, i, evidentment, la ceràmica no era una carrera amb la qual et poguessis guanyar la vida.
Vaig estudiar una carrera que no té res a veure, i paral·lelament anava aprenent ceràmica. A partir d’un cert moment, vaig començar a intensificar el temps que dedicava a la ceràmica. Devia tenir entre 30 o 35 anys quan vaig decidir dedicar-m'hi per complet. Tant de bo ho hagués començat a fer abans, però va anar així (riu).
Tens algun referent a l’hora de decidir com seran les teves peces?
La peça històrica, arqueològica així com les peces tradicionals també són un referent important per mi i això inclou parlar d’autors anònims. Són l’“arrel” de la ceràmica i m'hi sento molt lligada.
A banda d'això, els meus referents sobretot tenen a veure amb una manera d'entendre el procés creatiu. Podria citar la Lucie Rie o en Hans Copper i de ceràmica contemporània de casa nostra penso en la Maria Bofill i la Isabel Barba. La Rosa Amorós i en Claudi Casanoves també m’agraden molt.
Tots són artistes que treballen a partir del potencial de la matèria. Li dono bastant de valor a això. Hi ha una frase de Henry Moore que sempre tinc present i que per mi és una premissa a seguir: Només quan treballes directament el material, aquest material pot intervenir a la conformació d’una idea.
A l’escola on vaig cursar els estudis oficials de ceràmica sempre et demanaven que dissenyessis la peça sense tocar fang, dibuixant, escrivint... Primer havies de fer tot un projecte teòric i no era fins al final que acabaves de materialitzar la peça. A mi em costa treballar així. Fins que no toques el fang i li fas fer coses per veure què passa, aquestes coses no les pots incorporar a la peça.
Sóc més de buscar el meu propi llenguatge directament a través del que vaig descobrint del material... primer van les mans, i després ja analitzo el que em serveix i el que no. Això no exclou que hi hagi una part de la peça que prèviament puc tenir pensada. Si tu no investigues com el fang es deforma, com vitrifica, com s'encongeix, com es comporta cada argila en concret... mai crearàs una peça que inclogui tot això.
També hi ha coses que un cert material no et permet fer perquè té els seus límits. Et pot venir un dissenyador amb una idea, i potser li has de dir que amb ceràmica senzillament no es pot fer tal com l'ha pensada.
Què creus que necessita una peça perquè sigui de qualitat?
Depèn del que persegueixis, que pot ser un objectiu utilitari o artístic. En una peça utilitària l'imprescindible per mi seria que sigui apte per la seva funcionalitat.
Per exemple, si fas una gerra d’aigua que pesa molt, no la faràs servir. Hem de saber què cal tenir en compte perquè la peça sigui veritablement utilitària. Però una cosa no exclou l'altra i pots fer una peça utilitària que també tingui una connotació artística.
En el cas de la peça artística, m'atrau sobretot veure autenticitat en el procés creatiu i que l'obra reflecteixi alguna cosa pròpia i intransferible de l'artista.
Quina és la part del procés de construcció d’una peça que més t’agrada?
La part que més gaudeixo és el tornejat. Pot ser amb qualsevol tipus de fang, ja que cadascun té les seves particularitats i m’agrada molt poder jugar amb aquesta diversitat. Per mi és un repte ser conscient de les diferències que comporta treballar amb cada argila i explorar què poden donar de si en cada cas.
Sempre treballes amb els mateixos fangs?
Normalment sí. Com a ceramista, tu tries els teus materials perquè també quan més hi treballes més els coneixes i això et permet tenir més control sobre què vols fer. Acostumo a treballar amb 2 o 3 fangs.
De tota manera, com més ceràmica fas, més capaç ets de treballar amb qualsevol material diferent de l'habitual. Tota l’experiència prèvia t’ajuda a poder enfrontar-te a un fang que no hagis tocat mai abans i sempre és una experiència molt enriquidora provar nous materials. També m'agrada fer-ho de tant en tant.
Et fixes en altres camps artístics o artesanals per desenvolupar la teva feina?
Estic segura que experiències com les visites a museus, exposicions, lectures, etc. acaben repercutint d'una manera o altra en la meva manera de crear.
Jo no tinc una manera de treballar molt premeditada. Faig, experimento, i del que surt, vaig seleccionant i em quedo amb allò que em diu alguna cosa. En aquest mètode de treball més intuïtiu és inevitable que intervinguin referències relacionades amb altres camps artístics que m'hagin interessat.
Normalment quin tipus de peça fas?
Sobretot peça utilitària. Inclús quan he fet una peça una mica artística, la base ha sigut sempre utilitària.
Quina és la pròxima peça que t’agradaria fer?
No et puc dir quina peça en concret... Sé amb quin fang vull treballar, sé el que tinc ganes de provar, però fins que no ho provi no sé on acabaré. El que és quasi segur és que serà alguna peça utilitària.
TALLER
Quin és el contingut de les teves classes de ceràmica?
Per una banda, hi ha el curs regular on treballem bàsicament el torn tot i que també s'hi aprenen tècniques decoratives per acabar la peça tornejada. Per una altra, també dono cursos intensius on, a part de torn, també imparteixo altres matèries com la composició dels esmalts, la seva aplicació, etc.
Quants alumnes tens normalment a cada sessió?
Tinc 6 alumnes màxim per sessió. Al taller hi ha espai per més alumnes, però m’agrada treballar amb grups petits. Tens alumnes d’edats molt diferents? Sí, hi ha des de gent molt jove a gent que ja s’ha jubilat.
Quins perfils tenen els teus alumnes?
Molt diversos. Per dir-te’n algun, hi ha el dels alumnes jubilats o un altre seria la gent jove que està començant a aprendre ceràmica. D'aquests, alguns han començat a fer ceràmica amb mi i després han continuat estudiant en cursos reglats. He tingut alumnes que han acabat sent ceramistes!
Els estudis o les feines dels teus alumnes, estan relacionades amb el món de l’artesania, l’art o la ceràmica?
No necessàriament... Al taller tant ve gent que vol desestressar-se com gent que vol formar-se. Alguns alumnes fins i tot tenen un taller o un torn a casa.
Quan un alumne fa ceràmica per primera vegada, quines són les reaccions més comunes?
Són tan diverses com persones hi ha! Hi ha gent que s'atabala molt i hi ha gent que es flipa amb el torn (riu).
Creus que treballar el fang et fa connectar amb el teu cos?
Això depèn molt de la persona. En el meu cas, segons el moment. A vegades connecto molt, però en altres moments, puc estar fent una feina més productiva, i estic pensant en altres coses.
En els moments més creatius sí que hi ha molta connexió, i en moments resolutius, no tanta. Pel que fa a les alumnes, hi ha de tot. El torn és com una bola de vidre. Es reflecteix molt la personalitat de cadascú només posar-hi les mans. Hi ha gent que ja veus que està molt connectada amb el cos i n’hi ha que no.
Però això no és cosa del fang, crec que al final cada persona treballa amb el fang de la mateixa manera que es relaciona amb qualsevol altra cosa a la vida. Alguns alumnes tenen dificultats perquè no estan acostumats a escoltar el seu propi cos o la reacció del material.
En canvi, hi ha gent que no ha provat mai el torn, i quan ho intenten per primera vegada, els hi surt bé perquè són molt conscients del que està passant entre les seves mans. Va molt relacionat. La consciència corporal ajuda enormement que puguis avançar en l’aprenentatge del torn.
És important que fem objectes amb les nostres mans que més tard podem utilitzar?
Totalment. És una de les raons per les quals faig peça utilitària. Per mi, el vincle amb l’altre a través del que jo creo és molt rellevant. I això implica necessàriament que, a banda de la producció, hi hagi reflexió. Fer per fer, tampoc. Podem entrar en el món dels pongos molt fàcilment.
Què és el que més et satisfà com a professora?
Em satisfà molt quan surt una peça del forn i l’alumne està content o contenta, i si a més a més la peça està ben feta, encara em sento millor. Però el que més m’agrada és quan veig l'evolució dels meus alumnes. Quan veus gent que la primera vegada que es posava al torn no podia ni centrar el fang i ara està traient peces ben fetes pel seu compte, per mi és una gran satisfacció. Vol dir que el que faig és útil i que l’altra persona ho està gaudint. No es pot demanar més!
Què li diries a una persona que vol fer ceràmica, però no ho fa perquè creu que no ho sabrà fer bé?
Aquí hi ha el prejudici de la persona que pensa això sense haver-ho provat. Has de provar-ho i veure si te n'en surts o no. Si tu realment gaudeixes i vols fer-ho, encara que et costi, endavant!
Però és important que tinguis una predisposició oberta, ser exigent, però sobretot entendre que l'error forma part del procés d'aprendre. Per mi, l’important és que se sentin bé amb el que estan fent, que s'ho passin bé inclús quan les coses no surten bé. Si hi ha ganes i perseveres, la peça acabarà sortint. Aprendre a tornejar és com aprendre a ballar, i aprens a ballar ballant.
